Regium Lepidi o Regium Lepidum fou el primer nom de la ciutat. De vegades se l'anomenà simplement Regium. Era a la Gàl·lia Cispadana a la vora de la via Emília entre Mutina i Parma a uns 25 km de cadascuna.

També afegir que la ciutat de Girona i Regio emilia estan agermanades.

Pel seu nom es pensa que fou fundada o almenys engrandida per Marc Emili Lèpid quan va construir la via Emília. Festus diu que el seu nom original fou Forum Lepidi. No va ser mai colònia però fou una ciutat pròspera si bé molt per darrere de Mutina i Parma. El 79 aC hi fou assassinat M. Brutus, el pare de l'assassí de Cèsar, per ordre de Gneu Pompeu. És esmentada durant la guerra de Perusa i abans i després de la batalla de Mutina. Durant l'Imperi pràcticament no és esmentada per cap esdeveniment i només ho és a les obres geogràfiques. Era un municipi amb els seus magistrats, i Estrabó la situa entre les ciutats de segona classe. Claudi Ptolemeu li dóna títol de colònia per equivocació, ja que Plini el vell no l'esmenta com a tal ni apareix a cap de les nombroses inscripcions trobades.

Al segle IV Gracià hi va establir un grup de gots captius, tant a la ciutat com a Parma i altres llocs propers, senyal evident de debilitat. Al segle V havia entrat en plena decadència tal com esmenta Sant Ambròs, però va esdevenir seu d'un bisbe.

Tot i la seva decadència va subsistir com a ciutat i és esmentada als Itineraris, la Taula de Peutinger i per Paulus Diaconus.

Va passar als ostrogots el 489 i el 539 fou inclosa a l'Exarcat de Ravenna fins que fou conquerida pel rei Longobard Alboí el 569 i fou seu d'un dels ducats longobards. El 774 va passar als francs a la caiguda del regne longobard, i Carlemany va donar el poder local al bisbe i va establir els límits de la diòcesi (781).

El 888 va passar al regne d'Itàlia i el 889 fou atacada i parcialment destruïda pels hongaresos que van matar el seu bisbe Azzo II. Fou reconstruïda i el 31 d'octubre del 900 l'emperador va donar una cèdula autoritzant la construcció d'un castell. Fou inclosa dins els dominis del comte-marquès de Toscana el 1002 junt amb Parma, Brèscia, Mòdena, Màntua i Ferrara.

Bergamo

La ciutat compta amb dos centres: "Città Alta" (ciutat alta), una ciutat medieval, envoltada de gegantines muralles del segle 17, i la "bassa Città" (ciutat baixa). Les dues parts de la ciutat estan connectades per funicular, camins i corriols (adjacents a l'estació del funicular). Les places d'aparcament són molt limitades en la ciutat alta.

Città Alta

Bèrgam Alta (també coneguda com a Ciutat Alta, o en el passat, la ciutat, en lloc dels suburbis) és una ciutat medieval, envoltada de muralles construïdes al segle XVI, durant el govern de Venècia, que es van afegir a les fortificacions ja existents per tal de fer una fortalesa inexpugnable. Ciutat Alta és part del Tercer Districte de la ciutat de Bèrgam.

El Tercer Districte, que també forma part d'aquest barri inclou els barris de Conca Fiorita, Monterosso, St Columba, Valverde, Santa Caterina, Redona, Ciutat Alta i als turons.

El Consell de la Tercer Circuit es compon de 15 membres elegits en les eleccions locals.

Bèrgam és una de les cinc ciutats d'Itàlia, al costat de Pàdua, Ferrara, Lucca i Grosseto, el centre històric ha estat completament envoltada de muralles que, al seu torn, ha mantingut intacta la seva aparença original al llarg dels segles.

La Città Alta

El més conegut i visitat de Bèrgam Alta és la plaça del nucli antic, amb la Font Contarini, el Palazzo della Ragione, la Torre Cívica (anomenada la campana), que encara cada nit a les 10 hores del vespre sona 100 vegades - els que en el passat va anunciar la nit de tancament de portes de les muralles venecianes - i altres edificis que l'envolten per tot arreu. Impressionant, davant del Palazzo della Ragione, el gran edifici blanc del nou palau que alberga la Biblioteca Angelo Mai.

Al costat sud de la plaça del nucli antic hi ha la Catedral, la Capella Colleoni arquitecte Giovanni Antonio Amadeo, amb monuments a Bartolomeo Colleoni i la seva filla Medea, el Baptisteri, construït per Giovanni dóna Campione i la Basílica de Santa Maria la Major, a més de Giovanni da Campione. Aquesta església, a l'interior porta les marques dels diferents períodes arquitectònics que s'han produït des de la seva construcció. Incrustacions notables que representen escenes bíbliques fetes de fusta de diversos colors, els dissenys s'atribueixen a Lorenzo Lotto, i una impressionant confessional barroc esculpit per Andrea Fantoni. L'església alberga la tomba del compositor Gaetano Donizetti.

Via Colleoni, també conegut com a Corsarola, connecta la plaça de la Ciutat Vella a la Plaça de la Ciutadella i és el cor de la ciutat vella.

Bolonya

Bolonya (en italià: Bologna) és la capital de la regió d'Emília-Romanya (al nord d'Itàlia) i a la província de Bolonya, entre els rius Reno i Sàvena, prop dels Apenins. Es troba a 90 km de Florència, a una mica més d'una hora de tren de Parma, i a 150 km de Venècia, al nord-est. És una de les ciutats històriques millor conservades.

En diuen la Ciutat Roja pel color de les seves teulades, i per ser un dels centres del Partit Comunista Italià i de la resistència dels partisans contra els feixistes (Bologna la rossa), en la Segona Guerra mundial. També se l'anomena Bolonya la Docta (Bologna la dotta) per la seva Universitat (la més antiga del tot el món, Alma Mater Studiorum - Università di Bologna, creada el 1088) i Bolonya la Grassa (Bologna la grassa), per la seva excel·lent cuina. És seu també de la Bologna center school of Advanced International Studies of the Johns Hopkins University, creada el 1955. Té aeroport internacional. És seu arquebisbal.

Superfície: 140.9 km²

Habitants: 374.561 (2008) (800.000 a l'àrea metropolitana);

Densitat de població: 2.645,17 hab/km² (2008)

Com a monuments, cal destacar les torres inclinades dels Asinelli i Garisenda del segle XII, la basílica de San Petronio a la Piazza Maggiore, inacabada (segles XIV-XV), el palau municipal, el palau del Podestà (segles XIII-XV), les esglésies de San Domenico (segle XIII) i de San Francesco (segle XIII), el conjunt arquitectònic de Sant Stefano (segle XI-XIII), el palazzo della Mercanzia (segles XIV-XV) i la font de Neptuni (1566), obra de Giangbologna. El Teatre Comunale es va acabar el 1768. Al Museu cívic, hi ha importants troballes etrusques de la cultura vil·lanoviana. La Pinacoteca Nazionale té un gran nombre d'obres de pintura emiliana.

Mòdena

Mòdena és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, capital de la província de Mòdena. Tenia 180.080 habitants l'any 2005.

L'any 1997, la seva catedral, la Torre Cívica i la Piazza Grande foren declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Mòdena està situada a la plana padana, envoltada pels rius Secchia i Panaro, tots dos afluents del Po. Al centre de la ciutat hi ha la font dels dos rius, que simbolitza aquest fet, obra de Giuseppe Graziosi. La ciutat està connectada al Panaro a través del canal Naviglio.

La serralada dels Apenins comença a uns 10 quilòmetres al sud de la ciutat.

El municipi està dividit en quatre circoscrizioni. Són les següents:

Centro storico (Centro històric, San Cataldo)

Crocetta (San Lazzaro-Mòdena oriental, Crocetta)

Buon Pastore (Buon Pastore, Sant'Agnese, San Damaso)

San Faustino (S. Faustino-Saliceta San Giuliano, Madonnina-Quattro Ville)

Segons la classificació climàtica de Köppen, Mòdena normalment està classificada com a clima subtropical humit. Els estius són suaus i calorosos, amb poca pluja, i els hiverns són freds i humits.

Webs d’interès.

Lamborghini

http://www.lamborghini.com/en-en/